Amb aquest epígraf vull iniciar una sèrie d’escrits curts amb què pretenc posar de manifest aquelles actituds dels nostres dirigents i per extensió, de la nostra administració, que denoten que realment consideren que som curts de gambals, de tal manera que ens poden prendre el pèl de manera impune.
Procuraré que siguin reaccions més o menys ràpides a fets concrets. Per començar la sèrie ho vull fer amb els comentaris dels dirigents del PSOE i el PP sobre la no conveniència de renovar el Tribunal Constitucional mentre no es dicti sentència sobre els recursos d’inconstitucionalitat presentats contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El Tribunal Constitucional, des de la promulgació de la Llei Orgànica que el va crear, l’any 1979, ha tingut més de 40 membres i, si ens guiem pel que diuen les estadístiques que figuren a la seva web, hi ha hagut uns 290 recursos d’inconstitucionalitat que han arribat al Ple des de l’any 2000 fins al 2008 i s’han dictat unes 95 sentències, de tal manera que, un cop descomptats els assumptes sobre els que es dicta inadmissió, queden per resoldre 194 recursos d’inconstitucionalitat a data 21 de desembre de 2008.
Em costa imaginar que, per la mateixa regla de tres que va fer servir el Presidente del Gobierno -no se pueden cambiar las reglas de juego a media partida (sic)- per no renovar el TC abans no es dicti sentència sobre l’Estatut, sigui d’aplicació per tots aquest processos, és a dir, que comptant amb que no n’entri cap més a debat, no es renovarà el TC fins que no resolguin els 194 processos. Això és tan inversemblant com que cada cop que s’han anat fent renovacions parcials, tal com marca la llei orgànica que el regula, estiguessin resolts tots els processos oberts.
Que no siguin capaços de dir-nos el què és una veritat a crits -és a dir, que no volen canviar el TC perquè no els dona la gana- i que segueixin fent-nos passar amb raons només pot obeir al l’enunciat d’aquestes ratlles; ens prenen per imbècils.
Procuraré que siguin reaccions més o menys ràpides a fets concrets. Per començar la sèrie ho vull fer amb els comentaris dels dirigents del PSOE i el PP sobre la no conveniència de renovar el Tribunal Constitucional mentre no es dicti sentència sobre els recursos d’inconstitucionalitat presentats contra l’Estatut d’Autonomia de Catalunya.
El Tribunal Constitucional, des de la promulgació de la Llei Orgànica que el va crear, l’any 1979, ha tingut més de 40 membres i, si ens guiem pel que diuen les estadístiques que figuren a la seva web, hi ha hagut uns 290 recursos d’inconstitucionalitat que han arribat al Ple des de l’any 2000 fins al 2008 i s’han dictat unes 95 sentències, de tal manera que, un cop descomptats els assumptes sobre els que es dicta inadmissió, queden per resoldre 194 recursos d’inconstitucionalitat a data 21 de desembre de 2008.
Em costa imaginar que, per la mateixa regla de tres que va fer servir el Presidente del Gobierno -no se pueden cambiar las reglas de juego a media partida (sic)- per no renovar el TC abans no es dicti sentència sobre l’Estatut, sigui d’aplicació per tots aquest processos, és a dir, que comptant amb que no n’entri cap més a debat, no es renovarà el TC fins que no resolguin els 194 processos. Això és tan inversemblant com que cada cop que s’han anat fent renovacions parcials, tal com marca la llei orgànica que el regula, estiguessin resolts tots els processos oberts.
Que no siguin capaços de dir-nos el què és una veritat a crits -és a dir, que no volen canviar el TC perquè no els dona la gana- i que segueixin fent-nos passar amb raons només pot obeir al l’enunciat d’aquestes ratlles; ens prenen per imbècils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada