Només se m’acut aquest qualificatiu pel què varem veure ahir a les Corts espanyoles. Per una banda, com a la pel•lícula de El dia de la marmota, el PSC, una vegada més, votava en contra d’allò que havia votat a favor en el Parlament de Catalunya. Per altra banda, ERC i ICV li recriminaven la seva actitud tant al PSC com al PSOE. Això si, ho feien com si no tinguessin res a veure els uns amb els altres, com si no portessin set anys governant junts a la Generalitat de Catalunya.
He de reconèixer que em sorprèn aquest efecte que produeix en bona part de la classe política catalana el pont aeri i ara l’AVE. No sé en quin punt entre Barcelona i Madrid es transmuten i interpreten, allà o aquí, un paper que no té res a veure amb el que han fet a l’altra banda. Deuen adonar-se que genera, gairebé, vergonya aliena veure aquest canvis inexplicables i inexplicats?
Per altra banda penso, però, que malgrat totes aquestes actuacions patètiques els ciutadans de Catalunya seguim adoptant una disciplina de vot fèrria, sense ésser capaços de llençar missatges prou contundents. Davant d’això només em queda plantejar-me seriosament si el fet que ens prenguin per imbècils és perquè potser ho som....
He de reconèixer que em sorprèn aquest efecte que produeix en bona part de la classe política catalana el pont aeri i ara l’AVE. No sé en quin punt entre Barcelona i Madrid es transmuten i interpreten, allà o aquí, un paper que no té res a veure amb el que han fet a l’altra banda. Deuen adonar-se que genera, gairebé, vergonya aliena veure aquest canvis inexplicables i inexplicats?
Per altra banda penso, però, que malgrat totes aquestes actuacions patètiques els ciutadans de Catalunya seguim adoptant una disciplina de vot fèrria, sense ésser capaços de llençar missatges prou contundents. Davant d’això només em queda plantejar-me seriosament si el fet que ens prenguin per imbècils és perquè potser ho som....
