Probablement aquesta entrada em surti més visceral del que fora desitjable, però he decidit que vull que així sigui i és per això que no he volgut esperar a que es reposessin les sensacions que vaig tenir ahir durant la jornada de vaga general del 29 de setembre de 2010.
M'agradaria poder-me col·locar en la posició d'un espectador neutral, que no entengués de dretes ni esquerres, de democràcies ni dictadures, de sindicats o patronals, per veure quina impressió em faria veure als 'piquets informatius' coartant a treballadors, empreses i botiguers a no anar a la feina o tancar, segons el cas.
Malauradament, no puc posar-me en aquesta posició que em donaria aquesta opinió totalment objectiva i és per això que per molt que m'hi esforci no puc evitar sentir que el dret a treballar es veu coartat sistemàticament cada cop que es convoca una vaga i que per tal de poder 'cantar' una xifra i dir que ha estat un èxit es recorre a l'amenaça i a vegades també, perquè no dir-ho, a la violència.
Es busca simplement l'aturada pel col·lapse a qualsevol preu. Des d'intentar impedir la sortida d'autobusos o metro al bloqueig dels panys de Centres d’Atenció Primària o al patètic insult al treballador que fa us del seu dret al treball. Recordem que les amenaces i per descomptat les agressions a persones o coses son també un delicte, igual que ho és atemptar contra els drets dels treballadors.
Se que el que vaig a dir és probablement molt incorrecte i exagerat, però després de veure moltes imatges del comportament d'aquest piquets coactius, quan sentia als dirigents de les centrals sindicals parlant de l'èxit del seguiment de la vaga pensava que era com escoltar a un violador presumint de les nombrossísimes relacions sexuals que manté. Perquè no sigui il·legal ha de ser consentit.
M'agradaria poder-me col·locar en la posició d'un espectador neutral, que no entengués de dretes ni esquerres, de democràcies ni dictadures, de sindicats o patronals, per veure quina impressió em faria veure als 'piquets informatius' coartant a treballadors, empreses i botiguers a no anar a la feina o tancar, segons el cas.
Malauradament, no puc posar-me en aquesta posició que em donaria aquesta opinió totalment objectiva i és per això que per molt que m'hi esforci no puc evitar sentir que el dret a treballar es veu coartat sistemàticament cada cop que es convoca una vaga i que per tal de poder 'cantar' una xifra i dir que ha estat un èxit es recorre a l'amenaça i a vegades també, perquè no dir-ho, a la violència.
Es busca simplement l'aturada pel col·lapse a qualsevol preu. Des d'intentar impedir la sortida d'autobusos o metro al bloqueig dels panys de Centres d’Atenció Primària o al patètic insult al treballador que fa us del seu dret al treball. Recordem que les amenaces i per descomptat les agressions a persones o coses son també un delicte, igual que ho és atemptar contra els drets dels treballadors.
Se que el que vaig a dir és probablement molt incorrecte i exagerat, però després de veure moltes imatges del comportament d'aquest piquets coactius, quan sentia als dirigents de les centrals sindicals parlant de l'èxit del seguiment de la vaga pensava que era com escoltar a un violador presumint de les nombrossísimes relacions sexuals que manté. Perquè no sigui il·legal ha de ser consentit.
