Aquest és un dels temes recurrents en les entrevistes a personatges i celebritats. Sovint s’apel•la a la memòria olfactiva, i és que diuen que aquesta és la que més fixem si bé per altra banda és la més complexa, per no dir impossible, de representar. Podem parlar d’una melodia i cantar-la, d’una imatge i descriure-la, però una olor costa molt de definir per senzill que ens pugui sembla evocar-la.
Dit això, comentar que jo vaig passar tota la meva infantesa i joventut al barri de l’eixample barceloní, on ara he tornat després de deu anys d’absència. Recordo les botigues que hi havia prop de casa, el passatge Permanyer que sempre m’ha fascinat, el mercat de la Concepció, el Conservatori, etc. Però en canvi no recordo cap olor concreta. Diguem que la meva memòria olfactiva de llavors respecte del barri on vivia és totalment neutre. No és que tingués el nas adormit ja que en canvi recordo perfectament l’olor de la clínica de Santa Madrona quan m’hi portaven a vacunar o la fortor del que anomenàvem ‘la fàbrica de tripes’, al bell mig del passeig de Palamós, molt a prop de la casa on passàvem estius i caps de setmana.
Doncs bé, actualment he de dir que per mi, l’aroma de la meva ciutat o concretament del meu barri és l’olor de pixum. És trist però és així. A casa tenim per costum sortir a passejar pel barri el diumenges al capvespre. Anem variant la ruta en funció del què ens ve de gust. Un dia tirem passeig de Sant Joan amunt fins a Gràcia, una altre dia cap a la Plaça de Sant Pere, el barri de Ribera, el Born. El recorregut canvia, però hi ha un element recorrent que acompanya sigui quin sigui l’itinerari i no és altra que una fortor de pixum que va venint de tant en tant i que òbviament desllueix qualsevol passejada, al mateix temps que genera una sensació de profunda insalubritat i brutícia.
No cal dir que en aquestes circumstàncies se’t treuen les ganes de seure a una terrassa a prendre una canyeta o qualsevol altra cosa. No perquè la terrassa hagi d’estar bruta sinó pel fet que es fa difícil gaudir del perfum de la cervesa quan hi ha un altre aroma dominant i profundament desagradable que t’estaborneix l’olfacte.
El més preocupant de tot plegat és que les grans mesures que prenen les administracions al respecte és engegar una campanya en televisió, ràdio, revistes i al carrer sobre els comportaments incívics i les multes que es contemplen per aquelles actituds que, en paraules de la campanya, no s’hi valen a la nostra ciutat. No ens enganyem, els únics que ens fixem en la campanya som els que mai faríem coses així. Alguna ànima càndida es pot arribar a pensar que algú deixarà de tenir aquest comportament pel fet d’haver vist aquests anuncis?. Més aviat sembla una campanya de cara a la galeria, per que al ciutadà li sembli que els seus gestors estan fent alguna cosa amb els seus diners, encara que la mesura sigui més propagandística que efectiva.
Dit això, comentar que jo vaig passar tota la meva infantesa i joventut al barri de l’eixample barceloní, on ara he tornat després de deu anys d’absència. Recordo les botigues que hi havia prop de casa, el passatge Permanyer que sempre m’ha fascinat, el mercat de la Concepció, el Conservatori, etc. Però en canvi no recordo cap olor concreta. Diguem que la meva memòria olfactiva de llavors respecte del barri on vivia és totalment neutre. No és que tingués el nas adormit ja que en canvi recordo perfectament l’olor de la clínica de Santa Madrona quan m’hi portaven a vacunar o la fortor del que anomenàvem ‘la fàbrica de tripes’, al bell mig del passeig de Palamós, molt a prop de la casa on passàvem estius i caps de setmana.
Doncs bé, actualment he de dir que per mi, l’aroma de la meva ciutat o concretament del meu barri és l’olor de pixum. És trist però és així. A casa tenim per costum sortir a passejar pel barri el diumenges al capvespre. Anem variant la ruta en funció del què ens ve de gust. Un dia tirem passeig de Sant Joan amunt fins a Gràcia, una altre dia cap a la Plaça de Sant Pere, el barri de Ribera, el Born. El recorregut canvia, però hi ha un element recorrent que acompanya sigui quin sigui l’itinerari i no és altra que una fortor de pixum que va venint de tant en tant i que òbviament desllueix qualsevol passejada, al mateix temps que genera una sensació de profunda insalubritat i brutícia.
No cal dir que en aquestes circumstàncies se’t treuen les ganes de seure a una terrassa a prendre una canyeta o qualsevol altra cosa. No perquè la terrassa hagi d’estar bruta sinó pel fet que es fa difícil gaudir del perfum de la cervesa quan hi ha un altre aroma dominant i profundament desagradable que t’estaborneix l’olfacte.
El més preocupant de tot plegat és que les grans mesures que prenen les administracions al respecte és engegar una campanya en televisió, ràdio, revistes i al carrer sobre els comportaments incívics i les multes que es contemplen per aquelles actituds que, en paraules de la campanya, no s’hi valen a la nostra ciutat. No ens enganyem, els únics que ens fixem en la campanya som els que mai faríem coses així. Alguna ànima càndida es pot arribar a pensar que algú deixarà de tenir aquest comportament pel fet d’haver vist aquests anuncis?. Més aviat sembla una campanya de cara a la galeria, per que al ciutadà li sembli que els seus gestors estan fent alguna cosa amb els seus diners, encara que la mesura sigui més propagandística que efectiva.
