EN TAXI PER BARCELONA. UNA AVENTURA

Pel que puc deduir dels comentaris que sento darrerament, el que va començar essent un fet aïllat sembla que ja comença a sovintejar quan una persona decideix agafar un taxi per fer els seus desplaçaments per Barcelona. El fenomen al que em refereixo és el de que el xofer del taxi en qüestió desconegui absolutament la ciutat en la que està treballant. No em serveix com a excusa el fet que aquella persona hagi vingut de fora. Quan algú fa una feina l'ha de fer bé i punt. L'altra opció és que faci una altra feina. Encara que sigui un exemple extremista, admetríem a un metge que ens donés quatre o cinc diagnòstics erronis mentre li agafa el pols a la professió? Admetríem que en un restaurant en portessin el menjar en un estat no acceptable o que ens diguessin que ens hem d'acabar de fer la truita nosaltres perquè el cuiner és nou i n'està aprenent? De ben segur que no. En canvi, si que hem d'admetre agafar un taxi i haver d'acabar dient nosaltres per on cal girar o per on tirar. I si no coneixem on és l'adreça on anem? Ens hem de refiar simplement, si hi és, del corresponent navegador GPS que sovint no recull l'adreça amb precisió o fa massa volta? No oblidem que el taxi es paga i no precisament poc i quan ens agafa un xofer novell no ens diu que la tarifa serà la meitat perquè a) pot ser que acabem fem més volta del que toca i b) el passatger haurà de fer part de la feina ja que ha de saber la ruta i anar-li indicant al xofer.

Fins on tinc entès, a Londres l’examen per poder conduir un taxi és realment dur i cal acreditar un altíssim coneixem de la ciutat per aprovar. Mentrestant aquí l'administració permet que exerceixi un servei públic gent que no està qualificada per exercir-lo sense establir una regulació que ofereixi a l'administrat el servei que es mereix.

Una altra vegada presumim de ciutat i ens volem comparar amb les grans capitals europees però malauradament ens queda molt de camí fins que puguem dir que en som una d'aquestes grans capitals.